Arròs


Durant molts segles l’economia menorquina s’ha basat en la ramaderia i l’agricultura, i aquesta, eminentment de secà amb cultius de blat per a la pròpia subsistència de l’illa. Malgrat tot, hi ha hagut intents de diversificar la producció o millorar els rendiments de la terra amb nous cultius o amb altres tipus de bestiar.
Durant els anys cinquanta del segle passat es va dur a terme a diversos lloc de Menorca un cultiu atípic que va tenir un cert èxit però que va decaure al poc temps: el cultiu de l’arròs. Els menorquins van haver d’aprendre a sembrar arròs d’altres pagesos que venien principalment de València o del delta de l’Ebre, de vegades fent la mili a l’illa o cridats per familiars que s’havien establert aquí per aquest o per altres motius. Els cultivadors també van haver de domesticar la natura, canalitzar les aigües dels torrents per embassar grans extensions de terrenys amb aigua dolça, alhora que també s’havien de poder desaiguar o impedir que contactessin amb aigües salades procedents de la mar. També es van desforestar basses i prats humits per poder-hi passar les arades per llaurar i posteriorment sembrar en condicions bastant penoses pels missatges i jornalers que hi treballaven. De tot això en tenim encara el testimoni de persones que ho han viscut i, a més, gaudim d’unes imatges excepcionals realitzades pel canonge Villalonga d’Alaior al lloc de Son Bou, de la seva propietat, on podrem veure tot el procés productiu cap allà els anys cinquanta. Aquestes imatges han estan dipositades pels seus actuals propietaris a l’Arxiu d’Imatge i So del Consell Insular de Menorca i són un excepcional document que ens mostra no solament com es va realitzar aquesta activitat agrícola, sinó que també ens mostren com era l’actual espai natural protegit, el seu entorn ara urbanitzat i com eren les persones que van fer possible que a Menorca es produís arròs.

Quan es parla de la globalització sembla que s’està parlant d’un fenomen molt recent i no és ni molt manco així. L’arròs es va deixar de fer perquè el preu final no podia competir amb l’arròs que s’importava a menor preu.
Hem pogut escoltar i veure com es produïa l’arròs i com eren els espais que s’embassaven i se sembraven d’arròs. Aquells homes treballaven en condicions molt precàries de sol a sol enfangats i amb sangoneres per les cames per sous molt baixos, en una Menorca que tot just coneixia el fenomen del turisme i que es mantenia a nivells econòmics propis del tercer món. Els avenços que s’han fet en els darrers anys ens han allunyat d’aquella penosa situació econòmica però no ens han de fer oblidar com havien viscut els nostres avantpassats.